lectures de la missa del diumenge IV de quaresma 15 de març 2015

DIUMENGE IV DE QUARESMA

«Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic»

Lectura del segon llibre de les Cròniques

En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d'imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s'havien escapat de morir per l'espasa, i se'ls quedà per esclaus d'ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys.
Però l'any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra i m'ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.»

2Cr 36,14-16.19-23

Salm Responsorial

R. Si mai t'oblidava, Jerusalem, que se m'encasti la llengua al paladar.

Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d'enyorança de Sió.
Teníem penjades les lires als salzes
que hi ha a la ciutat. R

Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,

i ens deien: «Can teu-nos
qalgun càntic de Sió.» R

Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t’oblidava, Jerusalem
que se’m paralitzi la mà dreta. R

Que se m’encasti la llengua al paladar
si deixés d’anomenar-te,
si deixés d’evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa. R

Sl 136,1-2.3.4-5.6 (R. 5a-6a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, Déu, que és ric en l'amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

Ef 2,4-10

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu.»

Jn 3,14-21

"Déu és fidel a l’aliança"

En els textos bíblics d’aquest diumenge es contraposen el pecat de l’home i l’amor de Déu, que «estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna». La Pasqua ja és a prop i l’Església ens invita a la joia. El Fill de l’home ha estat enlairat a la creu «perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna». Per tal de fer entendre què vol dir creure en el Fill de l’home, l’evangeli de Joan d’avui ens recorda la història d’Israel, que fent camí pel desert s’havia rebel·lat contra Moisès i contra el mateix Déu, per la qual cosa foren castigats amb les mossegades de serps verinoses i moriren. Els israelites van reconèixer que havien pecat i Déu els va prometre que aquells que havien estat mossegats per les serps, si miraven la serp de bronze, quedaven amb vida. La serp enlairada per Moisès al desert és una prefiguració de Jesús enlairat sobre la creu, font de salvació per a tots els qui creuen que «Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell».
A la nostra infidelitat i al nostre pecat es contraposen la fidelitat i l’amor misericordiós de Déu. Al pecat que mena l’home a l’esclavitud i a la mort es contraposa l’amor de Déu que dóna la llibertat i la salvació. La nostra salvació no és mèrit nostre sinó pura gràcia. Diu sant Pau que és «per gràcia que Déu us ha salvat», per la infinita riquesa del seu amor. Tot això troba el seu ple compliment en Jesucrist: «Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts per les nostres culpes». La darrera paraula no la té la mort, sinó la vida. Hem estat salvats per amor. «Tenir la vida eterna» no indica només la benaurança després de la vida terrena, sinó en la vida divina des d’ara. Aquest fragment del col·loqui amb Nicodem resumeix bé el procés de la fe cristiana, que és el mateix camí que seguirà el cec de naixement: veure, creure, tenir vida eterna. Ens fa pensar en l’escena del calvari segons sant Joan: «Miraran aquell que han traspassat» (Jn 19,37).

Ignasi Ricart, claretià

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi